Cap a un museu inclusiu.

Fa uns dies, coincidint amb la primera pluja de la tardor,

hem pogut compartir un dia d’amistat internacional amb un grup de periodistes europeus especialitzats en visites culturals i turístiques aptes per a persones amb mobilitat reduïda, i algun tipus de necessitat especial. Alguna reflexió mereix aquesta visita al msbb.

Els periodistes comentaren la seva sorpresa al veure una casa-museu i un espai a l’aire lliure, a la muntanya, amb un nivell d’accessibilitat tan alt. I de la mateixa manera els va sorprendre, degut a la diversitat dels països dels que procedeixen, el contingut multicultural del msbb que apel·la a diverses tradicions de molts de pobles, sense imposar-ne cap. Martyn Sybley, a la foto somrient, un dels bloggers més actius i rodamóns del Regne Unit, i director de la publicació d’estil de vida i moda Disability Horizons en va prometre recomanar-ho als seus amics. I ha complit amb una excel·lent nota que des d’aquí l’hi agraïm.

I el mateix ens va dir Steffi Raila, col·laboradora d’una agència de viatges alemanya especialitzada en discapacitat que opera a tot el món. La visita va tenir un moment molt emotiu quant Steffi , en cadira de rodes degut a un accident de motocicleta, - aquí mostrem ,amb el seu permís, una foto de Steffi amb els seus fills -, es va quedar impressionada per l’obra de Yannick i Ben Jakober, Planta cara, de 1997, amb que es ret un homenatge a la filla dels artistes, Maima, que va morir d’un accident de tràfic a Tahití als 18 anys d’edat, al març de 1992. La forma vertical del pal de fusta, envoltat de cascs negres de motocicleta, suggereix la idea d’un arbre tropical totèmic, tal i com podem apreciar a l’ imatge. El propi Hortus Conclusus o hort i jardí medievalitzant del museu, és també part d’aquest homenatge i plegaria destinada a rescatar una vida truncada mitjançat el testimoni de la vida futura que irradia aquest espai, i que amb tota delicadesa comparteix i transmet amb tots nosaltres, a mode de curació.

Per acabar, vàrem compartir també una bona estona amb Miguel Nonay, autor del blog A Salto de Mata i un dels activistes més reconeguts a España en el que s’anomena turisme inclusiu com a part de la seva vindicació d’una societat inclusiva de la que tots, com el nostre propi museu en gran mesura, en formem part.

I no podem acabar aquesta nota sense deixar d’esmentar i agrair a l’Ajuntament d’Alcudia, en concret a les àrees de Cultura i Turisme, ja que van ser ells els que ens van portar aquí aquests nou amics. D’aquesta manera, el nostre museu enforteix els llaços amb la comunitat local. Molt en especial hem de mencionar als regidors Joan Gaspar Vallori i Pere Malondra, que ens acompanyaren en persona, i amb els que estem dissenyant nous projectes culturals pel Museu Sa Bassa Blanca (msbb) i Alcudia, units per un turisme sostenible i diferent per Mallorca. Els esperem de nou a casa seva.